Elogi de la impuresa

Sense un Goebbels o una Riefenstahl, era molt improbable que el cinema de propaganda franquista aconseguís anar gaire més enllà de l’inflamada proclama nacionalcatòlica en forma de pamflet alliçonador o del collage ideològic fet de pedaços rescatats de les més diverses tradicions hispanofantàstiques. El règim no disposava de talents artístics per culpa de l’estranya eficàcia que mostrava a l’hora de defenestrar-los (que li preguntin, sinó, als Lorca, Buñuel, Alcoriza i companyia): no disposava de cervells per raons més aviat obvies però, en canvi, si que anava sobrat de personatges mediocres que venien la seva limitada habilitat a qui acabava d’aniquilar, de manera il·legal i per la força, l’Espanya republicana. El resultat d’aquest planter d’avantatjats (assassins, renegats, aprenents de dictador i arribistes de tota mena) no podia ser més esperpèntic: uns “Nodos” situats a les antípodes de l’equitat informativa i un grapat de pel·lícules encapçalades per una cosa anomenada “Raza” (que encara avui faria envermellir al darrer alumne de la pitjor escola de cinema) n’eren la seva màxima expressió.

El director de l’invent parodiat per Manel Bayo era un tal José Luis Sáenz de Heredia que, entre els seus escassos mèrits, tenia el d’adaptar (sense morir en l’intent) un guió del mateix Generalísimo (transmutat en Jaime de Andrade per a l’ocasió). La criatura no podia ser més asimètrica: convertida en manual d’autoajuda feixista, “Raza” era, i és encara, una al·literació de tòpics deformats que s’adapten com tumors malignes al teixit que intenten corrompre. Seixanta-vuit anys més tard, la pel·lícula faria gràcia si no fos perquè encara hi ha descendents dels seus perpetradors disposats a vindicar-la (uns descendents que, malauradament, no només militen a les files de l’ultradreta...).

El projecte “Raza remix” és, salvant les distàncies, una aproximació a l’horror feta des de l’òptica d’aquell “Gran dictador” representat pel geni de Chaplin: es tracta d’utilitzar l’humor allà on les paraules corren el risc de recordar-nos un discurs sentit massa vegades i, per què no, massa instrumentalitzat des de les nostres esquerres tan poc esquerranes. I és que l’ironia, el sarcasme o fins i tot la crítica més càustica, tenen cabuda en els llocs més insospitats, és a dir, aquells que han fet de l’aparent intranscendència la seva esmolada estratègia estètica i conceptual.

Sense anar més lluny, “Raza remix” és un collage que “trepitja” l’original mitjançant un seguit d’afegits al·lucinats i al·lucinants que acaben donant al conjunt l’aparença d’un paisatge surrealista que, de fet, és el que, de manera velada, va definir sense voler-ho el bo d’Andrade. Afegits, en tot cas, que responen a un corpus simbòlic en absolut gratuït: cada element ha estat pensat per projectar i projectar-se en l’escena que acompanya; cada acudit visual és, en realitat, una metàfora absolutament meditada que pot tenir un llarg recorregut. Per això “Raza remix” és una crítica a tota forma de dogma ideològic i, al mateix temps, és també una subtil picada d’ull a la nostra iconografia artística (i a tot el que aquesta representa). En darrera instància, el que resta és un producte inclassificable que accepta com a “vàlides” tantes lectures com espectadors: es podrà acusar a Manel Bayo de retre homenatge a la pel·lícula de Sáez de Heredia; s’hi podrà veure una estracanada sense sentit; es podrà defensar amb arguments més sofisticats o per pura simpatia: es faci el que es faci, l’única cosa segura és que recuperar “Raza” transmutada en una mena de versió animada del Jardí de les Delícies del Bosco protagonitzada per personatges extrets d’una Elegia nacionalista, és una experiència que no té pèrdua.

Eudald Camps

La pel·lícula original: "RAZA" 1941

Presentada com «la gran superproducció espanyola», Raza és una pel·lícula de ficció que sintetitza l'ideari del règim franquista espanyol en els primers anys de la postguerra a través de la història de tres germans i les seves vicissituds durant la guerra civil.

Es va estrenar el 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió tècnic del mateix director a partir d'un argument de Jaime de Andrade, pseudònim sota el qual s'ocultava el general Francisco Franco. Patrocinada pel consell de la Hispanitat i amb una banda sonora interpretada per «les orquestres Nacional, Sinfònica, Filarmónica coligadas», Raça pretén mostrar l'esperit abnegat i valerós que seria propi de l'eser espanyol i que coincidiria completament amb l'ideari nacional-catòlic del règim posat en peus després de la guerra civil. Potser per la seva proximitat temporal amb la guerra civil, la pel·lícula integra perfectament material documental de la mateixa, així com una acurada ambientació quant a uniformes, cartelería i simbologia republicanes, alguna cosa no molt usual en pel·lícules realitzades sota el franquisme.

(wikipedia)

El projecte de Manel Bayo : "RAZA REMIX" 2010

"Raza Remix" és un projecte de l'artista Manel Bayo, a partir de la pel·lícula original. Fent servir aquest material, enriquint-lo amb arxius que provenen dels mes diversos orígens, mes els recursos que proporcionen les noves tecnologies, Manel Bayo crea una nova peça, que podria inscriure's en l'apartat de cinema experimental.

"Raça Remix" funciona millor com un collage, independent i alhora deutor del material amb el qual està composta. El format final és una pel·lícula sobre una pel·lícula.

Trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=ZhfFbODPGmk

Cartell:

salvapantalles: